13. Ester va respondre al rei:– Concedeix que demà els jueus puguin actuar com han fet avui i penjar els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14. El rei s’hi va avenir i va autoritzar els jueus de la ciutat a penjar els cadàvers dels fills d’Aman.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de l’imperi també s’havien aplegat per defensar-se i desfer-se dels seus enemics. El dia tretze del mes d’adar n’havien exterminat quinze mil. Però no van saquejar res.
17. El dia catorze del mateix mes hi va haver calma i van passar aquella diada amb alegria i festes.
18. En canvi, per als jueus de la ciutat de Susa, que s’havien aplegat encara el dia catorze, però no per reposar, la celebració va ser el dia quinze.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada festiva i s’obsequien amb regals els uns als altres. En canvi, els qui habiten a les grans ciutats celebren aquella diada el quinze del mateix mes. La celebren també festivament i s’obsequien els uns als altres amb regals.
20. Mardoqueu va escriure aquests fets en un llibret i l’envià als jueus de tot l’imperi d’Artaxerxes, tant als de prop com als de lluny.
21. Declarava festius els dies catorze i quinze del mes d’adar
22. per commemorar que en aquests dies els jueus havien pogut desfer-se dels seus enemics. Tot el mes d’adar havia de ser festiu, ja que durant aquest mes havien passat del dol a l’alegria i dels planys a la festa. L’havien de celebrar com celebraven les diades de noces i de festa, enviant obsequis als amics i als pobres.
23. Els jueus van acceptar això que Mardoqueu els havia escrit.
24. Hi explicava com Aman, fill d’Amedata, el macedoni, els havia combatut i havia decidit d’exterminar-los fixant la data a la sort;
25. i com s’havia presentat al rei a demanar-li que fes penjar Mardoqueu. Al capdavall, doncs, va recaure sobre Aman tot el mal que ell havia tramat contra els jueus: Aman i els seus fills van ser penjats.
26. Per això aquests dies, amb motiu de les sorts, s’anomenen dels Purim, que en la llengua dels jueus significa «sorts» o «destí». Atès el que la carta de Mardoqueu explica sobre aquells esdeveniments, atès també el que els jueus van haver de patir i tot el que els va passar,