11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a Susa.
12. Llavors el rei va dir a Ester:– A la ciutat de Susa, els jueus han mort cinc-cents homes. Com et sembla que hauran procedit fora d’aquí? Digues-me què més vols encara, que ho obtindràs.
13. Ester va respondre al rei:– Concedeix que demà els jueus puguin actuar com han fet avui i penjar els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14. El rei s’hi va avenir i va autoritzar els jueus de la ciutat a penjar els cadàvers dels fills d’Aman.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de l’imperi també s’havien aplegat per defensar-se i desfer-se dels seus enemics. El dia tretze del mes d’adar n’havien exterminat quinze mil. Però no van saquejar res.
17. El dia catorze del mateix mes hi va haver calma i van passar aquella diada amb alegria i festes.
18. En canvi, per als jueus de la ciutat de Susa, que s’havien aplegat encara el dia catorze, però no per reposar, la celebració va ser el dia quinze.
19. Per això els jueus que viuen fora ciutat, el catorze del mes d’adar celebren una diada festiva i s’obsequien amb regals els uns als altres. En canvi, els qui habiten a les grans ciutats celebren aquella diada el quinze del mateix mes. La celebren també festivament i s’obsequien els uns als altres amb regals.
20. Mardoqueu va escriure aquests fets en un llibret i l’envià als jueus de tot l’imperi d’Artaxerxes, tant als de prop com als de lluny.