1. El dia tretze del mes dotzè, el mes d’adar, va arribar el moment d’executar el decret promulgat de part del rei.
2. El mateix dia foren exterminats els adversaris dels jueus. Ningú no els va plantar cara, de por que els tenien.
3. De fet, els governadors de les províncies, els funcionaris i els escribes reials tractaven els jueus amb consideració perquè Mardoqueu els feia respecte.
4. I és que el decret del rei havia estès l’anomenada de Mardoqueu per tot l’imperi. (v. 5)
6. A la ciutat de Susa, els jueus van matar cinc-cents homes.
7-10. Van matar i espoliar també els deu fills d’Aman, fill d’Amedata, l’agaguita: Farsannestain, Dalfon i Fasgà, Fardata, Barea i Sarbacà, Marmasim, Arufeu, Arseu i Zabuteu.
11. Aquell mateix dia, el rei es va assabentar del nombre de víctimes a Susa.
12. Llavors el rei va dir a Ester:– A la ciutat de Susa, els jueus han mort cinc-cents homes. Com et sembla que hauran procedit fora d’aquí? Digues-me què més vols encara, que ho obtindràs.
13. Ester va respondre al rei:– Concedeix que demà els jueus puguin actuar com han fet avui i penjar els cadàvers dels deu fills d’Aman.
14. El rei s’hi va avenir i va autoritzar els jueus de la ciutat a penjar els cadàvers dels fills d’Aman.
15. Així, doncs, els jueus de Susa es van aplegar encara el dia catorze del mes d’adar i mataren tres-cents homes més. Però no van saquejar res.
16. Els altres jueus de l’imperi també s’havien aplegat per defensar-se i desfer-se dels seus enemics. El dia tretze del mes d’adar n’havien exterminat quinze mil. Però no van saquejar res.
17. El dia catorze del mateix mes hi va haver calma i van passar aquella diada amb alegria i festes.
18. En canvi, per als jueus de la ciutat de Susa, que s’havien aplegat encara el dia catorze, però no per reposar, la celebració va ser el dia quinze.