1. Aquell mateix dia, el rei Artaxerxes va donar a Ester tots els béns d’Aman, el calumniador. Ester va informar el rei que ella era parenta de Mardoqueu. El rei el va fer cridar,
2. va agafar l’anell que havia pres a Aman i el donà a Mardoqueu. Per la seva part, Ester va confiar a Mardoqueu l’administració de tot el patrimoni d’Aman.
3. Ester va parlar altra vegada al rei: es va tirar als seus peus tot demanant-li que impedís el mal promogut per Aman contra els jueus.
4. El rei li va estendre el ceptre d’or perquè s’aixequés. Ella es posà dreta al costat del rei
5. i li digué:– Si et sembla bé i jo gaudeixo del teu favor, mana que siguin revocades les cartes trameses per Aman ordenant l’extermini dels jueus que hi ha en el teu imperi.
6. Com podria jo contemplar la desgràcia del meu poble? De què em serviria salvar la vida si el meu llinatge era exterminat?
7. El rei va respondre a Ester:– Per complaure’t, he fet penjar a la forca Aman, que havia atemptat contra els jueus, i t’he regalat tot el seu patrimoni. Què més vols encara?
8. Un decret escrit en nom del rei i avalat amb el seu segell és irrevocable. Ara, doncs, també vosaltres escriviu en nom meu el que cregueu convenient i segelleu-ho amb el meu anell.
9. El dia vint-i-tres del mes primer, que és el de nissan, foren convocats els escribes i van escriure als jueus les ordres impartides als administradors i als governadors de les cent vint-i-set províncies, a cada una en la llengua del país, des de l’Índia fins a Etiòpia.
10. L’edicte era escrit en nom del rei i estava avalat amb el seu segell. Els missatgers s’encarregaren de dur les cartes a la seva destinació.
11. El rei autoritzava els jueus de qualsevol ciutat a regir-se per les seves pròpies lleis, a defensar-se mútuament i a tractar els seus enemics i adversaris com volguessin
12. durant un sol dia, el tretze del mes dotzè, el mes d’adar, en tot l’imperi d’Artaxerxes.