1. Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits, es vestí de dol amb roba de sac, es cobrí de cendra i es llançà al carrer major de la ciutat tot cridant amb veu forta:– Volen destruir un poble innocent!
2. Quan va arribar a l’entrada del palau reial, es deturà. Allà no podia entrar-hi vestit amb roba de sac i cobert de cendra.
3. A mesura que la carta arribava a les províncies, els jueus aixecaven un clam, es planyien, feien un gran dol i s’ajeien sobre els sacs i la cendra.
4. Les dames i els eunucs de la reina vingueren a informar-la. Ella, en sentir el que passava, es va trasbalsar i envià vestits a Mardoqueu perquè es tragués la roba de sac, però ell s’hi va negar.
5. Llavors Ester va cridar Acrateu, l’eunuc que estava al seu servei, i l’envià a Mardoqueu per rebre’n una informació exacta. (v. 6)
7. Mardoqueu el va posar al corrent de tot el que havia passat i de la promesa d’Aman d’ingressar al tresor reial tres-centes tones de plata a canvi d’exterminar els jueus.
8. També li va donar una còpia del decret d’extermini promulgat a Susa perquè l’ensenyés a Ester. Li va dir:– Ensenya’l a Ester i mana-li que es presenti al rei a intercedir a favor del seu poble. Digues-li: “Recorda que, quan no eres res, jo et vaig criar. Ara, doncs, que Aman, el segon després del rei, l’ha convençut de fer-nos exterminar, invoca el Senyor i parla al rei a favor nostre. Allibera’ns de la mort!”
9. Acrateu va tornar a la reina per explicar-li el que Mardoqueu havia dit.
10. Ester li va respondre:– Vés a dir a Mardoqueu: