11. »Finalment, en cas que algú transgredeixi aquestes disposicions, ordeno que li arrenquin una biga de fusta de casa seva, la clavin dreta a terra i que ell hi sigui assotat. I que converteixin la casa en un munt de runa.
12. Que el Déu que fa habitar a Jerusalem el seu nom, ell mateix aniquili qualsevol rei o nació que, transgredint aquestes disposicions, gosi destruir el seu temple! Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que sigui executat al peu de la lletra.»
13. Llavors Tatenai, governador de la Transeufratina, Xetar-Boznai i els altres funcionaris, van complir diligentment les ordres rebudes del rei Darius.
14. D’aquesta manera, els dirigents dels jueus van poder continuar amb èxit els treballs de reconstrucció. Els encoratjaven, amb els seus missatges, el profeta Ageu i el profeta Zacaries, fill d’Idó. Van acabar feliçment la reconstrucció, d’acord amb les ordres del Déu d’Israel i els edictes dels reis perses Cir, Darius i Artaxerxes.
15. L’edifici del temple va quedar enllestit el dia vint-i-tres del mes d’adar, l’any sisè del regnat de Darius.
16. Els israelites, els sacerdots, els levites i els altres repatriats van dedicar amb alegria el temple de Déu.
17. Amb motiu de la dedicació van oferir cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i, com a sacrifici pel pecat de tot el poble, dotze bocs, un per cada una de les tribus d’Israel.
18. Després van organitzar els sacerdots en torns i els levites en grups perquè estiguessin al servei del culte a Déu que es fa a Jerusalem, tal com està escrit en el llibre de Moisès.
19. El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua.
20. Tant els sacerdots com els levites s’havien purificat, però els altres repatriats no estaven purificats. Com que els levites, doncs, eren purs, sense excepció, van immolar els anyells pasquals per als altres repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.
21. Tots els israelites van menjar el sopar pasqual, tant els qui havien tornat de l’exili com els qui havien trencat amb els costums impurs dels pagans del país i s’havien unit als repatriats. Volien cercar fidelment el Senyor, Déu d’Israel.
22. Durant els set dies següents van celebrar amb alegria la festa dels Àzims, ja que el Senyor mateix els havia omplert de goig: havia inspirat en el rei d’Assíria una actitud favorable envers ells i els havia donat coratge en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, del Déu d’Israel.