1. Quan va arribar el mes setè de l’any, tots els israelites, que ja s’havien establert en les seves poblacions, es van congregar com un sol home a Jerusalem.
2. El sacerdot Jeixua, fill de Jossadac, juntament amb els seus germans els altres sacerdots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, amb els seus parents, van reconstruir l’altar del Déu d’Israel, per poder-hi oferir holocaustos tal com prescriu la Llei de Moisès, home de Déu.
3. Malgrat el temor que els inspiraven els habitants del país, van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments i van oferir-hi els holocaustos del matí i del capvespre en honor del Senyor.
4. Els israelites també van celebrar, tal com és prescrit, la festa dels Tabernacles: cada un dels dies de la festa van oferir el nombre manat d’holocaustos.
5. I a partir d’aleshores van oferir cada dia l’holocaust perpetu, els holocaustos de la festa del primer dia del mes i els de totes les festivitats consagrades al Senyor, a més dels holocaustos que li oferien voluntàriament.
6. Així, des del primer dia del mes setè, començaren a oferir holocaustos al Senyor. Tot i això, els fonaments del nou temple del Senyor encara no estaven posats.
7. Després, amb autorització de Cir, rei de Pèrsia, van contractar, pagant-los amb diners, picapedrers i fusters, i també van contractar mercaders de Sidó i de Tir perquè, a canvi de queviures, begudes i oli, els enviessin fusta de cedre del Líban per mar fins a Jafa.
8. L’any segon després de la seva arribada a Jerusalem, al temple de Déu, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, amb els altres germans seus, els sacerdots, amb els levites i amb tots els qui havien tornat de la captivitat a Jerusalem, van començar la reconstrucció del temple del Senyor. Els levites de vint anys en amunt van ser els encarregats de dirigir l’obra.
9. Així, doncs, els levites Jeixua, amb els seus fills i germans, i Cadmiel, amb els seus fills, del clan d’Odavià, van emprendre unànimement la direcció dels treballadors de l’obra del temple de Déu. Col·laboraven amb ells els levites descendents d’Henadad, els seus fills i els seus germans.
10. Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d’Israel.
11. Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!». I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
12. Però, mentre la majoria cridava de joia i d’alegria, molts sacerdots, levites i caps de llinatge ja ancians que havien conegut el temple anterior, ploraven a llàgrima viva veient com posaven els fonaments del nou temple.
13. I era impossible de distingir entre les aclamacions d’alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè el poble proferia unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny.