54. de Nessíah i d’Hatifà.
55. Descendents dels servents de Salomó:Descendents de Sotai, de Sofèret, de Perudà,
56. de Jalà, de Darcon, de Guidel,
57. de Xefatià, d’Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d’Amí.
58. Total dels servents del temple i dels descendents dels servents de Salomó: 392.
59. Els següents repatriats, procedents de Tel-Mèlah, Tel-Harxà, Querub, Adan i Immer, no pogueren demostrar que el seu llinatge i la seva descendència fossin israelites:
60. Descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà, 652.
61. Dels sacerdots, es van trobar en la mateixa situació els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai. Aquest es deia així perquè havia adoptat el nom de família de la seva dona en casar-se amb una de les filles de Barzil·lai, del territori de Galaad.
62. Cap d’ells no aconseguí de trobar els registres genealògics de la seva família. Per tant, van ser considerats impurs i van ser exclosos del sacerdoci.
63. El mateix governador els va prohibir que mengessin aliments consagrats fins que un sacerdot pogués prendre una decisió per mitjà de les sorts sagrades dels urim i tummim.
64. En total, el conjunt de la comunitat era de 42 360 persones,
65. sense comptar 7 337 esclaus i esclaves, i 200 cantors i cantores.
66. Tenien 736 cavalls, 245 mules,
67. 435 camells i 6 720 ases.
68. Quan van arribar a Jerusalem, al temple del Senyor, alguns caps de llinatge van fer ofrenes voluntàries perquè el temple de Déu pogués ser reedificat en el seu emplaçament original.
69. Cadascú hi va contribuir segons les seves possibilitats. En total van aportar al tresor per al finançament de l’obra 61 000 monedes d’or i 2 855 quilos de plata; i també van donar 100 túniques sacerdotals.