13. Però el nostre poble és nombrós i ara som a l’estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d’un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer.
14. Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l’assemblea: tots els israelites que s’hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament.
15. Jonatan, fill d’Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s’hi van oposar.
16. De tota manera, els israelites repatriats van actuar d’acord amb la proposta. El sacerdot Esdres va escollir, designant-los nominalment, uns quants homes, caps de llinatge, que representessin els diversos llinatges. Aquests homes començaren les sessions per a examinar la qüestió el dia primer del mes desè,