13. I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.
14. Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.”
15. »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada.
16. Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava.
17. Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre.
18. »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.
19. Jo mateix estava esglaiat per l’enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar.
20. Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia.