1. »Escolta, Israel! Avui travessaràs el Jordà per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel.
2. Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps què diuen d’ells: “Qui pot resistir els descendents d’Anac?”
3. Avui podràs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordà al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirà, els doblegarà davant teu. Tu els desposseiràs i els faràs desaparèixer ràpidament, com t’ha promès el Senyor.
4. »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà apartat aquestes nacions del teu davant, no pensis dintre teu: “El Senyor m’ha concedit de conquerir aquest país perquè sóc just.” Si el Senyor les expulsarà del teu davant, és perquè elles són culpables.
5. No entraràs a prendre possessió del seu país perquè tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarà de davant teu aquestes nacions, perquè són culpables: així complirà el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
6. Sàpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dóna aquest país fèrtil en possessió perquè t’ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva.
7. »No oblidis que, en el desert, vas provocar la indignació del Senyor, el teu Déu. Recorda-ho bé. Heu estat rebels al Senyor des del dia que sortíreu d’Egipte fins que heu arribat aquí.
8. »A l’Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparèixer.
9. Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.
10. El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya.
11. »Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l’aliança,
12. i em digué: “Vés, baixa de pressa, perquè s’ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava i s’han fabricat un ídol de fosa.”
13. I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.
14. Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.”
15. »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada.
16. Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava.