22. »Aquests són els manaments que el Senyor va promulgar amb veu forta davant tota la vostra assemblea, des de dalt de la muntanya, enmig del foc, de foscor i de nuvolades. No va afegir res més a aquests manaments. Després els escriví en dues taules de pedra i me les donà.
23. »Quan vau sentir la veu que sortia de la foscor, mentre el foc abrusava la muntanya, tots els caps de les tribus i els ancians em vingueren a trobar
24. per dir-me: “El Senyor, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu que ens parlava des del mig del foc. Avui hem vist que l’home pot continuar amb vida després que Déu li ha parlat.
25. Però ara, per què hauríem de morir consumits per aquest foc tan gran? Si tornem a sentir la veu del Senyor, el nostre Déu, ben segur que morirem.
26. Perquè, quin home podrà continuar vivint després de sentir, com nosaltres, la veu del Déu viu que li parla des del mig del foc?
27. Acosta-t’hi tu sol, Moisès, i escolta tot el que et digui el Senyor, el nostre Déu. Després ja ens ho comunicaràs. Nosaltres ho escoltarem i ho complirem.”
28. »El Senyor va escoltar les vostres paraules i em digué: “He sentit el que et diu aquest poble. Tenen raó de parlar així.
29. Tant de bo que sempre estiguessin disposats a venerar-me i a complir cada dia tots els meus manaments! Així ells i els seus descendents trobarien la felicitat per sempre.
30. Vés a dir-los que tornin a les seves tendes.
31. Però tu queda’t aquí amb mi i et comunicaré tots els manaments, els decrets i les prescripcions que els has d’ensenyar perquè els compleixin en el país que jo els dono en possessió.”
32. »Mireu, doncs, de posar en pràctica tot el que el Senyor, el vostre Déu, us ha manat. No us en desvieu ni a dreta ni a esquerra.