8. I quina nació, per gran que sigui, té uns decrets i unes prescripcions tan justos com els d’aquest codi de la Llei que avui us proposo?
9. »Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10. »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.”
11. Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada.
12. El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu.
13. Us va fer conèixer la seva aliança, us va manar que complíssiu els deu manaments que havia escrit sobre dues taules de pedra.
14. I a mi, el Senyor em va manar en aquella ocasió que us ensenyés els decrets i les prescripcions que heu de complir en el país on entrareu per prendre’n possessió.
15. »I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura.
16. No us pervertiu, doncs, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona,
17. imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel,
18. imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix.
19. Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel.
20. A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avui.
21. »I, tanmateix, el Senyor es va irritar contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquell fèrtil país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.
22. Cert, jo moriré aquí, no passaré el Jordà; però vosaltres el travessareu i prendreu possessió d’aquell fèrtil país.
23. Guardeu-vos d’oblidar mai l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres. No us fabriqueu cap estàtua amb la figura d’allò que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit,
24. ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós.
25. »Quan hauràs tingut fills i néts i haureu viscut anys i més anys en aquell país, si us pervertiu fabricant-vos qualsevol mena d’ídols, cosa que ofèn el Senyor i l’indigna,