7. Recorda’t dels temps antics,vés pensant en cada generació;pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,fes-t’ho contar pels ancians.
8. Quan l’Altíssim repartia els poblesi separava els uns dels altresels fills d’Adam,va establir les fronteres de cada naciósegons el nombre dels fills de Déu.
9. Llavors el Senyor es reservà el seu poble,els fills de Jacob,com a pròpia heretat.
10. El trobà en una terra despoblada,entre els udolsi la desolació del desert.El protegí i se n’ocupava,el guardavacom la nineta dels seus ulls.
11. Com l’àguila que desvetlla la niuadai voleteja sobre els seus aguilons,desplegava les ales, el preniai el portava sobre el seu plomatge.
12. El Senyor tot sol el guiava,no l’ajudaven déus estrangers.
13. A cavall de les altures del món,l’alimentava amb collites dels camps,el criava amb la mel de les roquesi amb l’oli tret de la pedra dura,
14. amb mató de vaca i llet d’ovellai amb greix de xais i de moltons,amb bestiar de Basan i cabrits,acompanyats de la flor del blat;i bevia el vi escumós, sang del raïm.
15. Jeixurun s’engreixà i tirava guitzes.Gras, fornit i corpulent,abandonà Déu, el seu creador,deshonrà la Roca que el salvava.
16. Els israelites engelosien el Senyoradorant déus estrangers,l’irritaven amb cultes detestables,
17. amb sacrificis oferts a dimonis,que no són déus,a déus que no coneixien,divinitats noves, tot just arribades,que els vostres paresmai no havien venerat.
18. Israel, oblides la Rocaque et féu néixer,no fas cas del Déuque t’ha donat la vida.
19. En veure això,el Senyor se’n va cansari es disgustà dels seus fills i filles.
20. Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,veuré quina serà la seva fi;perquè són una gent perversa,uns fills que no són de fiar.