Antic Testament

Nou Testament

Deuteronomi 32:37-52 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

37. I dirà:«On són els déus dels estrangers?On és la roca on cercaven refugi?

38. ¿No se us menjavenel bo i millor dels sacrificis?¿No se us bevien el vi de les libacions?Que vinguin ara a defensar-vos,que vinguin a protegir-vos!

39. Reconeixeu-ho, doncs: només jo sóc,i no hi ha altres déus fora de mi.Jo dono la mort o la vida,jo fereixo i curo les ferides.Ningú no em prendrà res de les mans.

40. Alço la mà cap al cel, i juro aixòper la meva vida, que és eterna:

41. Quan esmolaré, com un llamp,la meva espasai armaré les meves mansper fer justícia,tornaré als enemics el que es mereixen,donaré la paga als qui em volen mal.

42. S’embriagaran de sangles meves fletxes,s’atiparà de carn la meva espasa,de sang dels morts i dels presoners,de caps dels capitostos enemics.»

43. Crida de goig amb ell, oh cel,prosterneu-vos davant d’elltots els déus:farà justícia per la sang dels seus fills,tornant als qui l’odienel que es mereixeni perdonant el país del seu poble.

44. Moisès, acompanyat de Josuè, fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic.

45. Quan acabà de dir-les a tots els israelites,

46. afegí:– Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei.

47. No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà.

48. Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:

49. – Puja en aquesta serra d’Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites.

50. Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus.

51. Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’Israel, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d’Israel.

52. Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs.

Llegir capítol complet Deuteronomi 32