30. Com és que un sol home n’empaita milo que dos en fan fugir deu mil?És que la seva Roca els ha venut,el Senyor els posa en mans d’ells.
31. Però no és com la nostra,la roca d’ells,prou que ho sabenels nostres enemics!
32. »El cep que els preparoés cep de Sodoma,collit a les feixes de Gomorra:té els raïms verinosos, amargants,
33. i fa un vi com el verí de les serps,com el verí mortal dels escurçons.
34. Això els tinc preparat a casa meva,els ho he reservat en el meu celler.
35. A mi em toca de passar comptesi pagar,en el momentque els seus peus relliscaran.»El dia del desastre és imminent,s’acosta de pressa la seva hora.
36. El Senyor farà justícia al seu poble,s’apiadarà dels seus servidors,quan veurà que han perdut les forcesi no queden ni infants ni adults.
37. I dirà:«On són els déus dels estrangers?On és la roca on cercaven refugi?
38. ¿No se us menjavenel bo i millor dels sacrificis?¿No se us bevien el vi de les libacions?Que vinguin ara a defensar-vos,que vinguin a protegir-vos!