20. Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,veuré quina serà la seva fi;perquè són una gent perversa,uns fills que no són de fiar.
21. M’han engelositadorant els qui no són déus,m’han irritat venerant el no-res.Per a engelosir-los, em valdré també jod’un poble que no és poble;em valdré, per a irritar-los,d’un poble sense seny.
22. El foc del meu rigor ja cremai abrusarà fins al país dels morts,devorant la terra i les seves collites,inflamantels fonaments de les muntanyes.
23. Apilaré desgràcies damunt d’ells,gastaré contra ells les meves fletxes:
24. fam que extenua, febres que abateni epidèmies malignes;atiaré contra ells els ullals de les feres,el verí de les serpsque s’esmunyen per la pols.
25. Pels carrers,l’espasa els prendrà els fills,i dintre casa es moriran d’esglai,tant els joves com les noies,tant els vells com els nadons.