Antic Testament

Nou Testament

Deuteronomi 32:1-12 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Calleu, oh cels, que parlaré;escolta, terra, el meu vaticini!

2. La meva doctrina caurà com la pluja,baixaran com rosadales meves paraules,com el ploviscó que rega l’herba,com un ruixat damunt els prats.

3. Ara proclamo el nom del Senyor,doneu glòria al nostre Déu:

4. «Ell és la Roca»,el seu obrar és irreprensible,són justos tots els seus camins.És el Déu fidel, sense malícia,és bo i és recte.

5. L’han ofès, no són fills seus,aquesta gent innoble i poc sincera.

6. ¿Al Senyor, el pagues així,poble insensat i sense seny?¿No és el pare que t’ha engendrat,el creador que t’ha fet?

7. Recorda’t dels temps antics,vés pensant en cada generació;pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,fes-t’ho contar pels ancians.

8. Quan l’Altíssim repartia els poblesi separava els uns dels altresels fills d’Adam,va establir les fronteres de cada naciósegons el nombre dels fills de Déu.

9. Llavors el Senyor es reservà el seu poble,els fills de Jacob,com a pròpia heretat.

10. El trobà en una terra despoblada,entre els udolsi la desolació del desert.El protegí i se n’ocupava,el guardavacom la nineta dels seus ulls.

11. Com l’àguila que desvetlla la niuadai voleteja sobre els seus aguilons,desplegava les ales, el preniai el portava sobre el seu plomatge.

12. El Senyor tot sol el guiava,no l’ajudaven déus estrangers.

Llegir capítol complet Deuteronomi 32