1. »Després vam pujar en direcció a Basan, però Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos prop d’Edreí.
2. Llavors el Senyor em va dir: “No tinguis por d’ell: el poso a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu territori. Tracta’l com vas tractar Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon.”
3. Així el Senyor, el nostre Déu, va posar també a les nostres mans Og, rei de Basan, amb tot el seu exèrcit. Els vam derrotar i no deixàrem cap supervivent.
4. Vam ocupar totes les seves ciutats: no n’hi hagué ni una que no els la prenguéssim. En total van ser seixanta ciutats de la regió d’Argob, a Basan, on regnava Og.
5. Totes eren ciutats fortificades, amb muralles altes, amb portes i forrellats. I això, sense comptar un gran nombre de pobles que no tenien muralles.
6. Vam consagrar a l’extermini totes aquelles ciutats, amb els homes, les dones i les criatures, tal com havíem fet amb Sehon, rei d’Heixbon.
7. Només ens reservàrem, com a botí, tot el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats.
8. »Així ens havíem apoderat del territori dels dos reis amorreus establerts a l’est del Jordà, des del torrent d’Arnon fins a la muntanya de l’Hermon.
9. Els habitants de Sidó anomenen Sirion la muntanya de l’Hermon, mentre que els amorreus l’anomenen Senir.
10. Havíem conquerit totes les ciutats de l’altiplà, les del país de Galaad i també les de Basan, on regnava Og, fins a les ciutats de Salcà i Edreí.
11. El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt: fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d’ample.
12. »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubèn i de Gad la part que va des d’Aroer, que és al torrent d’Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s’hi troben.