9. »Avui tots vosaltres esteu aquí davant el Senyor, el vostre Déu. Hi sou tots: els vostres caps, els jutges, els ancians i els capdavanters, tots els homes d’Israel,
10. les criatures i les dones, i també els immigrants que viuen en el teu campament per tallar-te llenya o per portar-te aigua.
11. Avui ets aquí per entrar en l’aliança del Senyor, el teu Déu, en el compromís solemne que el Senyor, el teu Déu, pren amb tu
12. de fer-te poble seu i de ser ell el teu Déu, tal com t’ha promès i tal com va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
13. Jo, el Senyor, no faig aquesta aliança, aquest compromís solemne, amb vosaltres sols,
14. els qui avui sou aquí davant el Senyor, el nostre Déu, sinó també amb tots els qui avui no són amb nosaltres.
15. »Tots sabeu que vam habitar en el país d’Egipte i que hem hagut de passar entre diverses nacions.
16. Heu vist els seus ídols abominables i repugnants de fusta, de pedra, de plata i d’or.
17. Que ningú de vosaltres, home o dona, família o tribu, no aparti avui el seu cor del Senyor, el nostre Déu, per donar culte als déus d’aquelles nacions: que no arrelin enmig vostre plançons que donarien fruits verinosos i amargants.
18. Que ningú de vosaltres, mentre escolta les paraules d’aquest compromís solemne, no s’enganyi pensant: “Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar pel meu cor obstinat i pervers, perquè on hi ha regadiu no hi ha secada.”
19. El Senyor no planyeria aquest home: la seva indignació i la seva gelosia s’encendrien contra ell i el fulminaria amb totes les malediccions escrites en aquest llibre. El Senyor esborraria de sota el cel el record d’aquest home i,
20. per a perdició seva, el separaria de totes les tribus d’Israel, en compliment de totes les malediccions que sancionen l’aliança escrita en aquest llibre de la Llei.
21. »Quan les generacions futures, els vostres descendents i els estrangers que arribaran de terres llunyanes, contemplaran les plagues i els mals amb què el Senyor haurà assotat el vostre país, diran:
22. “Aquesta terra està recremada pel sofre, la sal i el foc; no s’hi pot sembrar, no hi neix res, no hi creix cap herba, com a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes per la indignació violenta del Senyor.”
23. Totes les nacions preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?”
24. Llavors els respondran: “Perquè van abandonar l’aliança que el Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir d’Egipte,
25. i van donar culte a altres déus i els adoraren, uns déus que ells no coneixien i que el Senyor no els havia donat.
26. Per això la indignació del Senyor es va inflamar contra aquest país i va fer caure damunt d’ells totes les malediccions escrites en aquest llibre.
27. El Senyor, amb tot l’ardor de la seva indignació, els arrencà del seu país i els féu anar en una terra estrangera, on són encara avui.”
28. »Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei.