3. Li podran donar quaranta assots, però no més. Si continuaven assotant-lo, li podrien obrir una ferida greu, i llavors el teu germà quedaria deshonrat als teus ulls.
4. »No posis morrió al bou mentretrilla.
5. »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat.
6. El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà a Israel.
7. »Però si un home es nega a casar-se amb la seva cunyada, aquesta anirà al tribunal, als ancians reunits a la porta de la ciutat, per dir-los: “El meu cunyat es nega a perpetuar el nom del seu germà a Israel, no vol complir amb mi els deures legals de cunyat.”
8. Els ancians de la ciutat el convocaran per parlar-li. Si manté la decisió de no voler-se casar amb la viuda del seu germà,
9. aquesta se li acostarà en presència dels ancians, li traurà del peu la sandàlia, li escopirà a la cara i dirà: “Així es tracta l’home que es nega a perpetuar el casal del seu germà.”
10. I a Israel la família d’aquest home portarà el nom de “família del descalçat”.
11. »Quan dos homes es barallen entre ells, si la dona d’un, per salvar el seu marit dels cops de l’altre, s’acosta a l’adversari i l’agafa per les vergonyes,
12. talla-li la mà. No tinguis compassió d’ella.
13. »No duguis a la bossa pesos desiguals, un de més gros i un de més petit.