1. »En cas de plet, que els dos contendents es presentin a judici i que siguin jutjats: l’innocent serà absolt, i el culpable, condemnat.
2. Si el culpable mereix que l’assotin, el jutge el farà estendre a terra al seu davant perquè li donin tants assots com mereix la seva culpa.
3. Li podran donar quaranta assots, però no més. Si continuaven assotant-lo, li podrien obrir una ferida greu, i llavors el teu germà quedaria deshonrat als teus ulls.
4. »No posis morrió al bou mentretrilla.
5. »Si dos germans viuen plegats i un d’ells mor sense fills, la viuda no es casarà amb un estrany de fora de la família. El seu cunyat té el deure de casar-s’hi i de complir així amb ella els deures legals de cunyat.
6. El primer fill que ella posarà al món perpetuarà el nom del germà mort, i així el seu nom no s’esborrarà a Israel.
7. »Però si un home es nega a casar-se amb la seva cunyada, aquesta anirà al tribunal, als ancians reunits a la porta de la ciutat, per dir-los: “El meu cunyat es nega a perpetuar el nom del seu germà a Israel, no vol complir amb mi els deures legals de cunyat.”
8. Els ancians de la ciutat el convocaran per parlar-li. Si manté la decisió de no voler-se casar amb la viuda del seu germà,
9. aquesta se li acostarà en presència dels ancians, li traurà del peu la sandàlia, li escopirà a la cara i dirà: “Així es tracta l’home que es nega a perpetuar el casal del seu germà.”