Antic Testament

Nou Testament

Deuteronomi 21:8-23 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

8. Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada.

9. Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.

10. »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,

11. potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.

12. Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,

13. que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.

14. Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.

15. »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,

16. quan aquell home hagi de repartir l’herència entre els fills, no podrà donar la part de l’hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l’altra, que és el primer.

17. Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l’hereu.

18. »Si un home té un fill rebec i rebel, que no fa cas del que li diuen el pare i la mare i, encara que el renyin, no els escolta,

19. el pare i la mare el portaran al tribunal, davant els ancians de la seva ciutat.

20. Allà diran als ancians: “El nostre fill és rebec i rebel, no fa cas del que li diem, és golafre i bevedor.”

21. Llavors tots els homes de la ciutat l’apedregaran fins que mori. Extirparàs així la maldat d’enmig teu, i tot Israel escarmentarà quan ho senti.

22. »Quan un home que ha comès un crim és sentenciat a mort i l’executen penjant-lo en un arbre,

23. el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L’han d’enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

Llegir capítol complet Deuteronomi 21