5. »Llavors hi aniran els sacerdots levites, que el Senyor, el teu Déu, s’ha escollit perquè li donin culte i perquè beneeixin en el seu nom, i que sentencien en els plets i en els casos de violència.
6. »Tots els ancians del poble més proper al cadàver es rentaran les mans sobre la vedella desnucada vora la riera,
7. tot declarant: “Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res.
8. Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada.
9. Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.
10. »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,
11. potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.
12. Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,
13. que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.
14. Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.
15. »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,
16. quan aquell home hagi de repartir l’herència entre els fills, no podrà donar la part de l’hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l’altra, que és el primer.
17. Ha de reconèixer com a hereu el fill de la dona menys estimada, i assignar-li, de tots els seus béns, el doble que als altres fills, perquè ell és la primícia del seu vigor i té els drets de l’hereu.