1. »Quan seràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, si algú troba fora poblat el cadàver d’una persona assassinada i no se sap qui l’ha matada,
2. els teus ancians i els teus jutges amidaran la distància que hi ha des del lloc on es troba el cadàver fins als pobles del voltant,
3. per veure quin és el més proper. Llavors els ancians d’aquest poble agafaran una vedella que encara no hagi treballat sota el jou,
4. la menaran fins a un torrent que mai no baixi sec, en un punt on no hi hagi conreus ni sembrats, i allà la desnucaran.
5. »Llavors hi aniran els sacerdots levites, que el Senyor, el teu Déu, s’ha escollit perquè li donin culte i perquè beneeixin en el seu nom, i que sentencien en els plets i en els casos de violència.
6. »Tots els ancians del poble més proper al cadàver es rentaran les mans sobre la vedella desnucada vora la riera,
7. tot declarant: “Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res.
8. Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada.
9. Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.
10. »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,
11. potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.
12. Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,
13. que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.
14. Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.
15. »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,