7. Recorda que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès. Ha vetllat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t’ha mancat res.”
8. Llavors vam vorejar el territori de Seïr, ocupat pels nostres germans, els descendents d’Esaú, seguint el camí de l’Arabà, que ve de les ciutats d’Elat i d’Ession-Guèber.»Després vam canviar de direcció per agafar el camí del desert de Moab.
9. Llavors el Senyor em digué: “No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d’Ar.”
10. Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites.
11. Alguns els consideraven rafaïtes, com els anaquites; però els moabites els anomenaven emites.
12. A la regió de Seïr, en canvi, antigament hi habitaven els horites, però els descendents d’Esaú els van expulsar del seu territori, els feren desaparèixer i s’hi van instal·lar en lloc d’ells. També els israelites han fet el mateix amb el país que el Senyor els donava en possessió.
13. »El Senyor em va dir encara: “I ara, en marxa! Travesseu el torrent de Zèred.” I ho vam fer així.
14. Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor.
15. El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.
16. »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d’enmig del poble,
17. el Senyor em va dir:
18. “Ara passaràs la frontera de Moab i, travessant el país d’Ar,
19. arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
20. »Aquest territori també era considerat un país de rafaïtes. Aquests l’habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21. Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori.
22. També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d’Esaú, que habitaven a la regió de Seïr: havia fet desaparèixer del seu davant els horites. Els descendents d’Esaú els havien desposseït i s’havien establert en el seu territori, on viuen encara avui.
23. Igualment, els caftorites havien eliminat els avites que vivien a les poblacions de la regió de Gaza i s’havien instal·lat en el seu territori.
24. »El Senyor continuà dient: “En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d’Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d’Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra.
25. Des d’avui escamparé el pànic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s’estremiran.”
26. »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau:
27. “Deixa’m passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra.