26. »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau:
27. “Deixa’m passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra.
28. Et pagaré amb diners el menjar necessari i l’aigua per a beure. Tot el que vull és que em deixis travessar el teu país,
29. com ens ho han permès els descendents d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.”
30. Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
31. El Senyor em va dir: “Mira, començo a donar-te Sehon i el seu territori. Comença a prendre possessió del seu país.”
32. Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu exèrcit per atacar-nos a Jahas.
33. Però el Senyor, el nostre Déu, el va fer caure en poder nostre. El vam derrotar amb els seus fills i amb tot el seu exèrcit.
34. Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagràrem a l’extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent.
35. Només vam reservar-nos, com a botí, el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats conquerides.
36. Des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al país de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogués resistir. El Senyor, el nostre Déu, les feia caure totes en poder nostre.
37. Però no et vas acostar al país dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regió muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre Déu, ens havia prohibit.