16. »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d’enmig del poble,
17. el Senyor em va dir:
18. “Ara passaràs la frontera de Moab i, travessant el país d’Ar,
19. arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
20. »Aquest territori també era considerat un país de rafaïtes. Aquests l’habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21. Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori.
22. També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d’Esaú, que habitaven a la regió de Seïr: havia fet desaparèixer del seu davant els horites. Els descendents d’Esaú els havien desposseït i s’havien establert en el seu territori, on viuen encara avui.
23. Igualment, els caftorites havien eliminat els avites que vivien a les poblacions de la regió de Gaza i s’havien instal·lat en el seu territori.
24. »El Senyor continuà dient: “En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d’Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d’Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra.
25. Des d’avui escamparé el pànic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s’estremiran.”