15. El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.
16. »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d’enmig del poble,
17. el Senyor em va dir:
18. “Ara passaràs la frontera de Moab i, travessant el país d’Ar,
19. arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
20. »Aquest territori també era considerat un país de rafaïtes. Aquests l’habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21. Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori.
22. També el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d’Esaú, que habitaven a la regió de Seïr: havia fet desaparèixer del seu davant els horites. Els descendents d’Esaú els havien desposseït i s’havien establert en el seu territori, on viuen encara avui.
23. Igualment, els caftorites havien eliminat els avites que vivien a les poblacions de la regió de Gaza i s’havien instal·lat en el seu territori.
24. »El Senyor continuà dient: “En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d’Arnon! Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d’Heixbon, i el seu país. Comença la conquesta. Fes-li la guerra.
25. Des d’avui escamparé el pànic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s’estremiran.”
26. »Llavors, des del desert de Quedemot, vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d’Heixbon, amb aquesta proposta de pau:
27. “Deixa’m passar pel teu país. Hi passaré de dret, sense deixar el camí ni a dreta ni a esquerra.
28. Et pagaré amb diners el menjar necessari i l’aigua per a beure. Tot el que vull és que em deixis travessar el teu país,
29. com ens ho han permès els descendents d’Esaú que habiten a Seïr i els moabites que habiten a Ar. Després passaré el Jordà i arribaré al país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna.”
30. Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
31. El Senyor em va dir: “Mira, començo a donar-te Sehon i el seu territori. Comença a prendre possessió del seu país.”