14. Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor.
15. El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.
16. »Quan la mort hagué fet desaparèixer tots aquells homes d’enmig del poble,
17. el Senyor em va dir:
18. “Ara passaràs la frontera de Moab i, travessant el país d’Ar,
19. arribaràs davant mateix del territori dels ammonites. Però no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que l’he donat en possessió.”
20. »Aquest territori també era considerat un país de rafaïtes. Aquests l’habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites.
21. Els rafaïtes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; però el Senyor els havia fet desaparèixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposseït i s’havien instal·lat en el seu territori.