1. »Després ens vam posar en marxa i ens dirigírem cap al desert, camí del Mar Roig, tal com el Senyor m’havia manat. I vam vorejar durant molts dies les muntanyes de Seïr.
2. »Finalment, el Senyor em digué:
3. “Ja n’hi ha prou de vorejar aquestes muntanyes. Dirigiu-vos cap al nord.
4. Dóna aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents d’Esaú, que viuen en aquesta regió de Seïr. Ells tindran por de vosaltres, però aneu amb compte:
5. no els ataqueu, perquè no us donaré ni un pam de terra del seu país. La muntanya de Seïr, l’he assignada en herència a Esaú.
6. Pagueu amb diners el menjar necessari i l’aigua per a beure.
7. Recorda que el Senyor, el teu Déu, t’ha beneït en tot el que has emprès. Ha vetllat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu Déu, ha estat sempre amb tu i no t’ha mancat res.”
8. Llavors vam vorejar el territori de Seïr, ocupat pels nostres germans, els descendents d’Esaú, seguint el camí de l’Arabà, que ve de les ciutats d’Elat i d’Ession-Guèber.»Després vam canviar de direcció per agafar el camí del desert de Moab.
9. Llavors el Senyor em digué: “No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d’Ar.”
10. Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites.
11. Alguns els consideraven rafaïtes, com els anaquites; però els moabites els anomenaven emites.