1. »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eliminat les nacions de les quals et dóna el territori, i tu les hauràs desposseïdes i t’hauràs instal·lat en les seves ciutats i en les seves cases,
2. escull tres ciutats d’aquell país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.
3. Divideix en tres regions el territori que el Senyor, el teu Déu, et dóna i obre camins que facilitin l’accés a aquelles ciutats, perquè l’homicida hi pugui trobar refugi.
4. »Però només podrà refugiar-s’hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat.
5. Aquest és el cas de l’home que, amb el seu company, se’n va al bosc a tallar llenya i, quan branda la destral per tallar un arbre, no domina la destral, el ferro se li escapa del mànec, toca el seu company i el mata. Aquell home podrà refugiar-se en una de les tres ciutats i salvarà la vida.
6. Així s’evitarà que el responsable de venjar la víctima el persegueixi enfurismat, l’atrapi perquè el camí és massa llarg i el mati. L’homicida involuntari no mereix pena de mort, ja que no estava enemistat amb la seva víctima.
7. Per això et mano que escullis aquestes tres ciutats.
8-9. »Si mires de posar en pràctica tots aquests manaments que avui et dono, si estimes el Senyor, el teu Déu, i segueixes sempre els seus camins, ell eixamplarà les teves fronteres, fins a donar-te tot el país, tal com va prometre als teus pares; llavors afegeix tres ciutats de refugi a les tres primeres.
10. Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió no serà vessada la sang d’un innocent: tu series responsable de la seva mort.
11. »Però, si un home que està enemistat amb el seu company es posa a l’aguait, l’assalta i el mata, i després es refugia en una d’aquelles ciutats,
12. els ancians d’aquella ciutat l’agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquè el mati.
13. No tinguis compassió d’ell: extirpa d’Israel l’assassí d’un innocent i seràs feliç.
14. »No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l’herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
15. »No n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis.