13. Quan li donis la llibertat, no l’acomiadis amb les mans buides.
14. Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d’allò amb què el Senyor, el teu Déu, t’haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi.
15. Recorda que has estat esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n’ha alliberat. Per això avui et dono aquest manament.
16. »Però si el teu esclau manifesta que no se’n vol anar, perquè t’estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva,
17. agafa un punxó, forada-li l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava.
18. »No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t’ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.
19. »Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles.
20. Cada any te’ls menjaràs amb la teva família, a la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit.
21. Però si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu.
22. Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol.