1. »Llavors el Senyor em digué: “Talla dues taules de pedra, com les primeres, i puja-me-les a la muntanya. Fes també una arca de fusta.
2. Sobre les taules de pedra hi escriuré els manaments que hi havia en les que has trencat, i després tu les guardaràs dins l’arca.”
3. »Vaig preparar, doncs, una arca de fusta d’acàcia, vaig tallar dues taules de pedra com les primeres i vaig pujar a la muntanya portant-les a la mà.
4. El Senyor va escriure en les noves taules el mateix que havia escrit en les primeres: els deu manaments que ell us havia donat des del mig del foc, el dia que estàveu reunits en assemblea al peu de la muntanya. Després me les donà.
5. Vaig dirigir-me al peu de la muntanya i vaig dipositar les taules dins l’arca que jo havia fet, i allà van quedar, com m’havia manat el Senyor.
6. »Els israelites partiren dels pous de Bené-Jaacan cap a Mosserà. Allí va morir Aaron i allí fou enterrat. El seu fill Eleazar el va succeir en el sacerdoci.
7. Des d’allí, els israelites van emprendre la marxa cap a Gudgod, i des de Gudgod fins a Jotbata, indret on hi ha molts torrents d’aigua.
8. Llavors el Senyor va separar de les altres la tribu de Leví per confiar-li aquestes tasques: portar l’arca de l’aliança del Senyor, acostar-se a la presència del Senyor per oficiar com a sacerdots, i pronunciar la benedicció en el seu nom. Aquestes són les seves tasques encara avui.
9. Per això els levites no han rebut heretat ni porció entre els seus germans: el Senyor és la seva heretat, tal com els va prometre ell mateix, el Senyor, el vostre Déu.
10. »Jo vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, com abans. També aquesta vegada el Senyor em va escoltar i renuncià a destruir-te.
11. Després em digué: “Posa’t al davant d’aquest poble perquè entrin a prendre possessió del país que vaig prometre als seus pares.”
12. »I ara, poble d’Israel, què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverenciïs i segueixis els seus camins, que l’estimis i l’adoris amb tot el cor i amb tota l’ànima,
13. que observis els seus manaments i els seus decrets que avui et dono per al teu bé.
14. Mira: el cel fins al cel del cel, i la terra amb tot el que conté són del Senyor, el teu Déu.
15. I tanmateix es va enamorar tan sols dels teus pares, i els estimà; i després d’ells, d’entre tots els pobles, us ha escollit a vosaltres, els seus descendents, com avui podeu constatar.
16. »Circumcideu-vos el cor i no aneu més a la vostra.
17. El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar;
18. fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dóna aliment i vestit.
19. Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.
20. »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom.
21. Lloa’l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls.
22. Quan els teus pares van baixar a Egipte eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, t’ha fet tan nombrós com les estrelles del cel.