36. Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s’ha mantingut fidel a mi, el Senyor.”
37. »Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digué: “Tampoc tu no hi entraràs.
38. En canvi, el teu ajudant Josuè, fill de Nun, sí que hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell donarà la possessió d’aquest país als israelites.
39. Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra. En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió.
40. I ara poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.”
41. »Llavors em vau replicar: “Hem pecat contra el Senyor! Pujarem a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat.” Cada un de vosaltres es va equipar per al combat, amb la intenció d’envair la regió muntanyosa.
42. Però el Senyor em digué: “Adverteix-los que no pugin a combatre, perquè jo no estaré al seu costat i els seus enemics els derrotarien.”
43. Jo us ho havia advertit, però no en vau fer cas, us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor i us atrevíreu a pujar a les muntanyes per combatre.
44. Llavors els amorreus que vivien en aquell país muntanyós us van perseguir com un eixam d’abelles i us van derrotar des de Seïr fins a Hormà.
45. De retorn, vau plorar davant el Senyor, però el Senyor no us volgué escoltar ni va fer cas de vosaltres.
46. Per això us vau quedar a Cadeix molt de temps, tot el temps que us hi havíeu de quedar.