24. Aquests es van dirigir cap aquell país muntanyós i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d’Eixcol.
25. Es van endur alguns fruits de la terra, van baixar cap a nosaltres i ens informaren dient: “El país que el Senyor, el nostre Déu, ens dóna és molt fèrtil.”
26. »Però vosaltres us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu, i no volguéreu pujar en aquell país.
27. Més aviat murmuràveu dins les vostres tendes dient: “El Senyor no ens estima. Per això ens ha fet sortir del país d’Egipte: vol que caiguem en mans dels amorreus i siguem exterminats.
28. On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’”
29. »Jo us vaig dir: “No us alarmeu, no tingueu por d’ells.
30. El Senyor, el vostre Déu, que us va al davant, combatrà a favor vostre, tal com va fer a Egipte davant els vostres propis ulls.
31. Durant tot el camí que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre Déu, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill.”
32. Però, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre Déu,
33. que caminava davant vostre per cercar-vos un lloc on acampar: de nit, en forma de foc, per il·luminar-vos el camí que anàveu fent, i de dia, en forma de núvol.
34. »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué:
35. “Juro que cap home d’aquesta generació perversa no veurà el país fèrtil que vaig prometre als vostres pares.