1. El primer any del regnat de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel, estant al llit, va tenir un somni; li van passar pel cap unes visions. I va escriure els punts cabdals del somni que havia tingut.
2. És Daniel mateix qui parla:– Durant la nit he tingut una visió: els quatre vents del cel avalotaven el gran mar,
3. i del mar en sortien quatre bèsties monstruoses, cada una dife-rent de les altres.
4. La primera semblava un lleó amb ales d’àguila. Mentre jo la contemplava li van arrencar les ales, la van aixecar de terra, la van posar dreta com un home, sobre dos peus, i li van donar un enteniment humà.
5. La va seguir una segona bèstia semblant a un ós; l’havien posada dreta sobre un costat, tenia entre les dents tres costelles, i li deien: “Vés, atipa’t de carn.”
6. Després d’aquesta, vaig veure una altra bèstia semblant a una pantera amb quatre ales a l’esquena. Tenia quatre caps, i li van donar poder.
7. Després d’ella, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure una quarta bèstia terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes grans dents d’acer, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les anteriors. Tenia deu banyes.
8. Mentre les mirava, vaig veure que, entre les deu, sorgia una banya més petita, que en va arrencar tres de les altres. Aquella nova banya tenia ulls com els ulls humans i una boca que parlava amb insolència.
9. »Jo continuava mirant, quan vaig veure com col·locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d’anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent.
10. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres.
11. Jo estava mirant, atret per les paraules insolents que la banya proferia, i vaig veure que mataven la bèstia, trossejaven la seva carronya i la tiraven al foc.
12. Les altres bèsties van ser privades del seu poder, però els fou concedit d’allargar la vida fins al temps i el moment fixats.
13. Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d’home; arribà fins a l’ancià carregat d’anys, el van presentar davant d’ell
14. i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.