17. Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir:– El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
18. Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel.
19. El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir.
20. A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons.
21. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:– Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?
22. Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:– Que el rei visqui per sempre!