10. El rei Darius va signar aquella prohibició.
11. Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre.
12. Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu.
13. Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:– ¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?El rei els va respondre:– És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.
14. Aleshores ells van exclamar davant el rei:– Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.
15. El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo.
16. Però aquells homes l’anaren a trobar i li digueren:– Sàpigues, oh rei, que, segons la llei dels medes i els perses, tot decret reial, un cop promulgat, és irrevocable.
17. Finalment el rei va ordenar que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li va dir:– El Déu que tu adores cada dia, et salvarà.
18. Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel.
19. El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir.
20. A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons.
21. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:– Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?