8. Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d’interpretar-la.
9. El rei Baltasar es va alarmar moltíssim, va perdre encara més el color i els seus magnats estaven desconcertats.
10. Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué:– Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara.
11. En el teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur,
12. ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel-ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció.
13. Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir:– ¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà?
14. He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa.
15. Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la interpretació, però no n’han estat capaços.
16. He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
17. Daniel li va respondre:– Queda’t els teus presents, dóna a altres les teves recompenses. Jo, però, llegiré al rei aquesta inscripció i li diré com cal interpretar-la.
18. »El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat.
19. Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres.
20. »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria.