12. ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel-ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció.
13. Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir:– ¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà?
14. He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa.
15. Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la interpretació, però no n’han estat capaços.
16. He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.
17. Daniel li va respondre:– Queda’t els teus presents, dóna a altres les teves recompenses. Jo, però, llegiré al rei aquesta inscripció i li diré com cal interpretar-la.
18. »El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat.
19. Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres.
20. »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria.