16. Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:– Belteixassar, que no t’alarmin el somni i la seva interpretació.Belteixassar va respondre:– Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics!
17. L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra,
18. que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius,
19. ets tu, oh rei. T’has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s’ha estès d’un cap a l’altre de la terra.
20. »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: “Abateu l’arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i s’alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys.”
21. »La interpretació, la decisió de l’Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta:
22. Et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t’alimentaran d’herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
23. I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l’únic amo.
24. »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva’t dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
25. Tot això va succeir al rei Nabucodonosor.