Antic Testament

Nou Testament

Daniel 4:10-20 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

10. »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel

11. i cridava amb tota la força:»“Abateu l’arbre i talleu-li el brancatge,arrenqueu-li les fullesi escampeu-ne els fruits.Que les bèsties fugin de sota l’arbre,i els ocells, de les seves branques.

12. Però deixeu-li a terrales arrels amb la soca,lligada amb cadenesde ferro i de bronzeenmig de l’herba del camp.Quedarà xop de rosadai, com les bèsties,s’alimentarà d’herba.

13. En lloc d’un enteniment humàtindrà els instints de les bèsties,fins que hauran passat set anys.

14. Els àngels vigilantshan decretat la sentència,els àngels sants ho han decidit,perquè tots els vivents sàpiguenque l’Altíssim és l’amodels reialmes humans:els dóna a qui vol,i enalteix els humils.”

15. »Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.»El rei va afegir:– Tu, Belteixassar, dóna’m la interpretació d’aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n’ets capaç, perquè tens l’esperit dels déus sants.

16. Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:– Belteixassar, que no t’alarmin el somni i la seva interpretació.Belteixassar va respondre:– Senyor meu, que el somni sigui per als teus adversaris, i la seva interpretació, per als teus enemics!

17. L’arbre que has vist créixer i fer-se fort, tant que la seva alçada arribava al cel i es veia des de tota la terra,

18. que tenia un brancatge magnífic i fruits abundosos que podien nodrir tothom, amb una ombra sota la qual s’acollien els animals feréstecs i amb branques on els ocells feien nius,

19. ets tu, oh rei. T’has fet gran i fort, fins que la teva grandesa ha arribat al cel i el teu domini s’ha estès d’un cap a l’altre de la terra.

20. »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: “Abateu l’arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i s’alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys.”

Llegir capítol complet Daniel 4