15. ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l’estàtua que jo he fet? Perquè, si no l’adoreu, a l’instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d’alliberar-vos de les meves mans?
16. Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor:– D’això, no cal ni tan sols que en parlem.
17. Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà.
18. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l’estàtua d’or que has erigit.
19. Llavors Nabucodonosor es va omplir d’indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l’expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum
20. i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent.
21. Lligats, doncs, amb tota la seva vestimenta de túniques, barrets i mantells, els van tirar al mig de la fornal.
22. Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó.
23. I els tres homes, Xadrac, Meixac i AbedNegó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.
24. Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers:– ¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?Ells van respondre:– És veritat, oh rei.