Antic Testament

Nou Testament

Daniel 2:19-38 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

19. Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel,

20. dient:– Que el Nom de Déu sigui beneïtdes de sempre i per sempre,perquè d’ell és la saviesa i el poder!

21. Ell fa que se succeeixinèpoques i temps,destrona reis i els entronitza,dóna la saviesa als savisi el coneixement als intel·ligents.

22. Ell revela el que és profund i amagat,coneix allò que hi ha en la tenebra,la llum conviu amb ell.

23. T’enalteixo, Déu dels meus pares,i et dono lloança,perquè m’has donat saviesa i força;ara m’has fet conèixerel que t’havíem demanat,ens has fet conèixer el que volia el rei.

24. Després Daniel va entrar a veure Arioc, a qui el rei havia donat l’ordre de fer morir els savis de Babilònia, i li va dir:– No facis matar els savis de Babilònia. Porta’m a la presència del rei i li faré saber la interpretació.

25. Arioc va fer entrar de pressa Daniel davant el rei i va dir:– Entre els deportats de Judà he trobat un home que donarà al rei la interpretació del seu somni.

26. El rei, doncs, va dir a Daniel, anomenat també Belteixassar:– ¿Ets tu capaç de dir-me què he vist en somnis i de donar-me’n la interpretació?

27. Daniel li va respondre:– El secret que el rei demana, ni els sa-vis, ni els mags, ni els endevins, ni els qui prediuen el futur, no poden comunicar-lo al rei.

28. Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això:

29. Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d’allò que s’esdevindrà en el futur, i ara t’ho fa conèixer el qui revela els seus designis secrets.

30. A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa.

31. »Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d’una resplendor extraordinària i un aspecte terrible.

32. Tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;

33. les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila.

34. Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols.

35. En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.

36. »Aquest és el somni, i ara en direm la interpretació al rei.

37. A tu, rei i rei de reis, el Déu del cel t’ha donat l’imperi, el poder, la força i la glòria.

38. Ell ha posat a les teves mans els homes, els animals i els ocells, onsevulla que visquin, i t’ha donat autoritat sobre tots ells. El cap d’or, ets tu.

Llegir capítol complet Daniel 2