17. Daniel se’n va anar a casa seva i va parlar-ne amb els seus companys, Ananies, Misael i Azaries,
18. demanant-los que imploressin la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret, perquè no morissin ell i els seus companys amb els altres savis de Babilònia.
19. Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel,
20. dient:– Que el Nom de Déu sigui beneïtdes de sempre i per sempre,perquè d’ell és la saviesa i el poder!
21. Ell fa que se succeeixinèpoques i temps,destrona reis i els entronitza,dóna la saviesa als savisi el coneixement als intel·ligents.
22. Ell revela el que és profund i amagat,coneix allò que hi ha en la tenebra,la llum conviu amb ell.
23. T’enalteixo, Déu dels meus pares,i et dono lloança,perquè m’has donat saviesa i força;ara m’has fet conèixerel que t’havíem demanat,ens has fet conèixer el que volia el rei.
24. Després Daniel va entrar a veure Arioc, a qui el rei havia donat l’ordre de fer morir els savis de Babilònia, i li va dir:– No facis matar els savis de Babilònia. Porta’m a la presència del rei i li faré saber la interpretació.
25. Arioc va fer entrar de pressa Daniel davant el rei i va dir:– Entre els deportats de Judà he trobat un home que donarà al rei la interpretació del seu somni.
26. El rei, doncs, va dir a Daniel, anomenat també Belteixassar:– ¿Ets tu capaç de dir-me què he vist en somnis i de donar-me’n la interpretació?
27. Daniel li va respondre:– El secret que el rei demana, ni els sa-vis, ni els mags, ni els endevins, ni els qui prediuen el futur, no poden comunicar-lo al rei.
28. Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això:
29. Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d’allò que s’esdevindrà en el futur, i ara t’ho fa conèixer el qui revela els seus designis secrets.
30. A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa.
31. »Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d’una resplendor extraordinària i un aspecte terrible.
32. Tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;