11. La cosa que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú capaç de respondre-la al rei, fora dels déus, que no habiten entre els mortals.
12. Amb aquesta resposta, el rei s’irrità i s’enfurismà molt, i va manar que matessin tots els savis de Babilònia.
13. La sentència va ser publicada i els savis havien de ser ajusticiats. També Daniel i els seus companys eren cercats per a aplicar-los la pena de mort.
14. Llavors Daniel es va adreçar amb tacte i prudència al comandant de la guàrdia reial, Arioc, que havia sortit a matar els savis de Babilònia.
15. Daniel va dir a Arioc, l’oficial del rei:– Per què la sentència del rei és tan severa?Arioc li va explicar què passava,
16. i Daniel anà a demanar al rei que li concedís un temps d’espera abans de donar-li la interpretació.
17. Daniel se’n va anar a casa seva i va parlar-ne amb els seus companys, Ananies, Misael i Azaries,
18. demanant-los que imploressin la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret, perquè no morissin ell i els seus companys amb els altres savis de Babilònia.
19. Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel,
20. dient:– Que el Nom de Déu sigui beneïtdes de sempre i per sempre,perquè d’ell és la saviesa i el poder!