1. L’any segon del seu regnat, Nabucodonosor va tenir un somni, i es posà neguitós fins al punt de perdre la son.
2. Llavors el rei va fer cridar els endevins, els mags i els experts en encanteris, tots els entesos del país, perquè li diguessin què havia somiat. Quan van arribar i es presentaren al rei,
3. ell els digué:– He tingut un somni i estic neguitós perquè vull saber què he somiat.
4. Els entesos del país van respondre al rei, en arameu:– Que el rei visqui per sempre! Conta’ns el somni a nosaltres, servents teus, i te’n donarem la interpretació.
5. El rei els va contestar:– El meu decret és aquest: si no em dieu tant el somni com la seva interpretació, sereu tallats a bocins i les vostres cases seran convertides en femer,
6. però si m’ho feu saber tot, rebreu de part meva obsequis, presents i grans honors. Ara, doncs, digueu-me tant el somni com la seva interpretació.
7. Ells van insistir:– Que el rei ens conti el somni a nosaltres, els seus servents, i li’n donarem la interpretació.
8. El rei va replicar:– Jo sé prou bé que intenteu de guanyar temps perquè heu vist que el meu decret és irrevocable.
9. Si no em feu conèixer el somni, us espera la sentència que he donat. Us heu posat d’acord per a dir-me paraules mentideres i malicioses amb l’esperança que els temps canviïn. Digueu-me, doncs, el somni i veuré que sou capaços de donar-me’n la interpretació.
10. Ells van dir al rei:– No hi ha cap home a la terra que pugui satisfer això que el rei exigeix. Cap rei, per gran i poderós que sigui, no ha demanat mai res d’igual a endevins, mags o altra gent entesa.
11. La cosa que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú capaç de respondre-la al rei, fora dels déus, que no habiten entre els mortals.