6. El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada.
7. Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se.
8. M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir.
9. Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.
10. »Llavors una mà em va tocar, i em féu incorporar sobre els genolls i les mans.
11. Ell em va dir:»– Daniel, preferit de Déu, fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu.»Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant.
12. Ell continuà:»– No tinguis por, Daniel: des del primer dia que et vas proposar de comprendre i d’humiliar-te davant el teu Déu, ell va escoltar la teva pregària, i per això jo he vingut.
13. L’àngel protector del regne de Pèrsia m’ho ha impedit durant vint-i-un dies, però Miquel, un dels àngels principals, ha vingut a ajudar-me. Jo estava retingut prop dels reis de Pèrsia,
14. però ara he vingut per fer-te comprendre allò que succeirà al teu poble els darrers dies, perquè encara hi ha una visió referent a aquells dies.