1. L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, que duia el sobrenom de Belteixassar, va rebre una revelació. Era un missatge del tot cert que anunciava una gran tribulació. Ell va comprendre el missatge durant la visió. Daniel va dir:
2. – Per aquells dies, jo, Daniel, m’havia posat de dol durant tres setmanes.
3. No menjava aliments delicats, no tastava vi ni carn ni m’havia posat per-fums durant aquelles tres setmanes.
4. El dia vint-i-quatre del mes primer, jo era a la vora del gran riu Tigris.
5. Alçant els ulls vaig veure un home vestit de lli i amb un cenyidor d’or d’Ufaz.
6. El seu cos era com de crisòlit, el rostre li brillava com un llamp, els ulls semblaven torxes enceses, els braços i els peus, bronze brunyit, i el so de la seva veu era com la remor d’una gentada.
7. Solament jo, Daniel, vaig veure l’aparició; els homes que m’acompanyaven no la van veure, però s’apoderà d’ells un esglai tan gran que van córrer a amagar-se.
8. M’havien deixat sol quan vaig veure aquesta aparició. No tenia gens de força, estava pàl·lid i desfigurat, no em podia sostenir.
9. Tan bon punt vaig sentir la veu d’aquell home, vaig quedar desmaiat, de cara a terra.
10. »Llavors una mà em va tocar, i em féu incorporar sobre els genolls i les mans.
11. Ell em va dir:»– Daniel, preferit de Déu, fixa’t en el que et dic i posa’t dret al lloc on ets, perquè ara m’han enviat a tu.»Mentre em deia això, em vaig posar dret tremolant.